Mitja marató de muntanya dels Cingles de Bertí

Aquest passat diumenge, en Guerau va estrenar nova disciplina pels trinxavambes, una mitja marató de muntanya. Una prova dura amb molt de desnivell i patiment, però serà millor que llegiu vosaltres mateixos la crònica de la cursa que ha fet el nostre protagonista...

Diumenge es va celebrar a Riells del Fai la primera edició de la mitja marató de muntanya dels cingles de bertí. De fet, segons els mateixos organitzadors la cursa te entre 21'7 i 22'5 km ja que en aquests casos no es senzill de mesurar i els Gps i les apps no es posen d'acord. Segons el meu Adidas Micoach vaig correr 22'73 km. De fet, tant li fa.
El desnivell acumulat va ser d'uns 1000 metres positius segons l'organització i 1280 segons el meu telèfon. De fet, també tant li fa.
La cursa sortia de la placeta de Riells del Fai i, després d'un km de baixada fins a la riera per estirar una mica el grup, pujava directament cap a Sant Miquel del Fai. Aquesta pujada no es va fer massa dura ja que donat que el camí es estret, puja dret i hi havia molta gent, varem pujar gairebé tota la estona caminant. Jo vaig sortir tranquil perquè no em refiava gaire de la meva forma i sabia que la cursa seria llarga.

De fet, la cursa va continuar pujant bastant fort despres de Sant Miquel i, de forma gairebé ininterrompuda, fins el km 11. Les vistes del Vallès en aquest tram, en molts moments bastant aeri, eren espectaculars; tot i que el corriol pedregós i estret no permetia massa distraccions. Després va venir un km llarg de baixada de la que els organitzadors en deien "tècnica", que vol dir que és un barranc estret pel que jo no baixaria en bici ni boig i que si caus i et mates et diuen: ja ho posava al principi, que era tècnica! Haver frenat!
D'aquí fins al km 17, excepte un parell de pujadetes de res, una estona preciosa de baixada no massa pronunciada i de plans. Aquest tros va ser el més bonic, dels que et fan gaudir i fluir fins a pensar-te que ets en Kilian Jornet. Passes llargues i vistes al Congost i al Montseny.
Amb una pujada molt curta però dreta (de les de mans a terra) ens varem plantar al monestir de Puigraciós.

I quan pensàvem que baixariem una estona per la pista ampla que va a l'Ametlla i semblava que només podia quedar baixada, va venir la putada d'en Tomàs (el crack, pare d'un company de classe d'en Jordi, que va fer el recorregut). De sobte, un paio de protecció civil i un parell de curiosos amb càmeres ens feien girar a la dreta a 90°. En girar, aixecaves el cap i veies un tallafoc que seguia la línea eléctrica i que pujava uns 250 m de desnivell de cop. La imatge des de baix de tots els corredors i corredores pràcticament parats pujant a poc a poc era una mica acollonidora. A mitja pujada hi havia un grup de Batucada que animava els corredors, tot i que nosaltres no podiem dir ni gràcies!
A partir d'aquí, seguint el corriol que passa per sota els Cingles de Bertí, retorn cap a Riells en una llarga baixada massa estreta i sobretot amb massa km a les cames com per poder gaudir gaire.
A l'arribada, 2h i 54minuts després de la sortida, alegria pel repte assolit i constatació de que els primers ja feia més d'una hora que havien arribat. Suposo que per l'embús a la pujada a Sant Miquel.

GRAN GUERAU!!! I en pocs dies la Trail de Sant Esteve!!! Ànims Trinxavambes!!